VINYETA

 

Aquesta és la meva vinyeta. No tenia títol, així que li he posat jo: “Només m’agraden els monstres”. He triat aquest títol perquè el personatge diu que no li agraden els gais, les feministes ni els immigrants. Però al final sembla que l’únic que li agrada és ell mateix, encara que s’està convertint en un monstre per la seva intolerància.

Descripció objetiva del que hi veig.

A la vinyeta es veu un home que va dient coses molt lletges sobre altres persones. Primer diu que no li agraden els gais, després les feministes i després els immigrants.

Mentre va parlant, el seu cos canvia i es transforma en una mena de monstre molt raro. Té formes estranyes, dents i una aparença cada vegada més desagradable.

Tema principal

La vinyeta parla de la gent que no respecta els altres. Parla de persones que jutgen o rebutgen algú només per ser diferent.

També parla de l’odi, del racisme, de l’homofòbia i del masclisme.

Problemàtica que denuncia?

Denuncia que encara hi ha persones que discriminen altres persones per ser gais, per ser feministes o per venir d’un altre país.

Jo crec que la vinyeta vol dir que el problema no són aquestes persones, sinó la gent que les odia sense cap motiu.

Recursos visuals i simbòlics.

Per mi, l’element més important és que el personatge es converteix en un monstre. Això fa que s’entengui molt ràpid el missatge.

Com més odi diu, més monstre sembla. És com si la vinyeta digués que l’odi et fa pitjor persona.

Missatge o critica social.

El missatge és que la intolerància és una cosa molt dolenta. Si odies altres persones només per com són, al final el problema el tens tu.

També ens vol fer pensar que hem de respectar més els altres, encara que siguin diferents de nosaltres.

Opinió personal

Jo estic d’acord amb el missatge de la vinyeta. Crec que tothom mereix respecte, sigui com sigui i vingui d’on vingui i crec que la tolerància és fonamental per viure millor tots junts. No cal que tots siguem iguals ni pensem igual, però sí que hem de respectar-nos

La vinyeta m’ha semblat bastant clara, perquè no cal explicar gaire: només veient com es transforma el personatge ja s’entén que l’autor està criticant l’odi i la intolerància.