La Reina Mora


 1.- COMENCEM

Quan vaig començar aquest treball pensava que tot el món utilitzava el mateix calendari, el mateix que fem servir nosaltres, que ara sé que és el que es coneix com a gregorià. Però ara sé que no, que hi ha diferents calendaris que s’utilitzen avui dia i que cadascun compta el temps a la seva manera.


- Calendari Gregorià

El calendari gregorià és el que s’utilitza a Espanya i el més utilitzat al món. És un calendari solar, perquè es basa en el temps que tarda la Terra a fer una volta al Sol. Això permet que les estacions (primavera, estiu, tardor i hivern) coincideixin sempre aproximadament en les mateixes dates.

En el cristianisme és molt important perquè ajuda a calcular millor les dates religioses. 

Compta els anys prenent com a referència el naixement de Crist.

Té 12 mesos i un any normal de 365 dies. Cada quatre anys sol haver-hi un any de traspàs, amb 366 dies, perquè el febrer té 29 dies.

Es diu així perquè va ser impulsat pel papa Gregori XIII l’any 1582, com una reforma del calendari julià

Abans del calendari gregorià hi havia el calendari julià, creat per Juli Cèsar a l’antiga Roma. El calendari julià i el gregorià són pràcticament iguals, només que en el calendari julià cada 4 anys hi ha un any de traspàs. Jo pensava que en el nostre també era sempre així, però no, i això feia que les estacions s’acabessin desajustant.

Això ho corregeix el calendari gregorià, que, encara que normalment cada 4 anys té un any de traspàs, de tant en tant passen 8 anys sense que n’hi hagi cap, perquè els anys que acaben en 00 i que no es poden dividir per 400 no són anys de traspàs.

No et sembla curiós?

Aquí la seqüència dels pròxims anys de traspàs: 2028, 2032, 2036, 2040, 2044, 2048, 2052, 2056, 2060, 2064, 2068, 2072, 2076, 2080, 2084, 2088, 2092, 2096 i 2104


- Calendari musulmà o calendari de l’Hègira

El calendari islàmic, també anomenat calendari musulmà o calendari de l’Hègira, és el calendari religiós de l’islam. S’utilitza sobretot per saber quan se celebren festes i pràctiques religioses molt importants, com el Ramadà, la Festa del Sacrifici i el pelegrinatge a la Meca.

Aquest calendari es fa servir principalment als països musulmans, com l’Aràbia Saudita, el Marroc, Algèria, Egipte, Indonèsia, Pakistan o Malàisia. Tot i això, en molts d’aquests països també s’utilitza el calendari gregorià per a la vida diària, l’escola, el treball o l’administració.

El calendari islàmic és un calendari lunar, perquè es basa en les fases de la Lluna. Això vol dir que els mesos comencen quan apareix una nova lluna. Per això és diferent del calendari gregorià, que és solar i es basa en el moviment de la Terra al voltant del Sol.

Té 12 mesos, però l’any islàmic és més curt que el nostre. Mentre que el calendari gregorià té 365 dies, el calendari islàmic té aproximadament 354 o 355 dies. Per això, les festes musulmanes no sempre cauen en les mateixes dates del nostre calendari.

A mi això m’ha semblat molt curiós, perquè el Ramadà, per exemple, no se celebra sempre en el mateix mes del calendari gregorià. Cada any s’avança uns 10 o 11 dies respecte al nostre calendari. Això fa que, amb el pas dels anys, el Ramadà pugui celebrar-se a l’hivern, a la primavera, a l’estiu o a la tardor.

El calendari islàmic compta els anys a partir de l’Hègira, que va ser el viatge del profeta Mahoma des de la Meca fins a Medina. Aquest fet va passar l’any 622 del calendari gregorià i és molt important per a la història de l’islam.

Per això, els anys musulmans no coincideixen amb els anys del nostre calendari. Per exemple, mentre nosaltres estem al segle XXI, el calendari islàmic està al segle XV de l’Hègira.


- Calendari Xinès

El calendari xinès és un calendari tradicional que encara s’utilitza avui dia, sobretot per celebrar festes importants i mantenir tradicions culturals. La festa més coneguda és l’Any Nou Xinès, també anomenat Any Nou Lunar.

Aquest calendari es fa servir principalment a la Xina, però també és molt important en altres llocs amb cultura xinesa, com Taiwan, Hong Kong, Macau, Singapur o Malàisia. També el celebren moltes comunitats xineses que viuen en altres països del món.

El calendari xinès és un calendari lunisolar. Això vol dir que combina la Lluna i el Sol. Utilitza les fases de la Lluna per marcar els mesos, però també té en compte el Sol per mantenir les estacions de l’any més o menys en el seu lloc.

A diferència del calendari gregorià, l’Any Nou Xinès no comença sempre el mateix dia. Normalment se celebra entre finals de gener i mitjans de febrer, depenent de la Lluna. Per això, cada any la data canvia en el nostre calendari.

Una cosa molt curiosa del calendari xinès és que els anys s’organitzen en cicles de 12 animals. Aquests animals són: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. Per això moltes vegades sentim parlar de l’any del drac, de l’any de la serp o de l’any del cavall.

A més, el calendari xinès també combina aquests animals amb altres elements tradicionals, com la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua. Això fa que el calendari tingui cicles més llargs i que cada any tingui un significat especial dins de la cultura xinesa.

Actualment, la Xina utilitza el calendari gregorià per a la vida diària, l’escola, el treball i l’administració. Però el calendari xinès continua sent molt important per a les festes tradicionals, les celebracions familiars i moltes costums populars, com el calendari musulmà.




2.- ELS VISIGOTS

Els visigots van ser un poble germànic que va arribar a la península Ibèrica després de la caiguda de l’Imperi romà. Durant diversos segles van governar gran part d’Hispània i van formar el Regne visigot de Toledo.

Durant aquesta època, la major part de la població era catòlica, però molts reis eren arrians.

 L’arrianisme era un corrent cristià que deia que Jesús era Fill de Déu, però no era igual a Déu Pare. Segons l’arrianisme, Jesús havia estat creat per Déu i, per tant, era inferior al Pare.

Un dels personatges més importants d’aquesta època va ser Sant Hermenegild.

Sant Hermenegild va néixer a Sevilla l’any 564 i va morir a Tarragona, decapitat, el 13 d’abril de l’any 585.

Va ser un príncep i noble visigot, fill del rei Leovigild i de la seva primera dona, i germà de Recared.

Va ser educat en l’arrianisme. La seva conversió al catolicisme el va enfrontar amb el seu pare i va provocar una llarga contesa militar, que acabaria amb la seva captura i mort.

Poc després, el seu germà Recared es va convertir al catolicisme. 

L’Església catòlica el considera màrtir perquè va morir defensant la seva fe catòlica. Per això se’l coneix com a Sant Hermenegild.

Una curiositat és que Sant Hermenegild té carrers amb el seu nom en diferents ciutats. A Tarragona hi ha un carrer dedicat a ell, perquè segons la tradició aquí va morir decapitat. I a Sevilla també hi ha un carrer de Sant Hermenegild, al barri de Sant Julià, ja que Sant Hermenegild va néixer a Sevilla.



                                       SEVILLA                                            TARRAGONA

Una altra curiositat és que a Espanya existeix la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, una condecoració militar creada per premiar la constància i la bona conducta dels militars.



3.-AL - ANDALUS

Per últim, per què hi ha països que incorporen el símbol de la mitja lluna a les seves banderes?

La mitja lluna apareix en moltes banderes perquè s’ha convertit en un símbol molt relacionat amb el món musulmà, tot i que el seu origen és més antic que l’islam.

La mitja lluna ja existia a l’Antiguitat, en pobles com els mesopotàmics, els grecs, els romans i els bizantins.

L’Imperi otomà va conquerir Constantinopla l’any 1453. Els otomans van adoptar aquest símbol i el van utilitzar en les seves banderes i emblemes.

Com que l’Imperi otomà va ser un dels imperis musulmans més importants de la història, la mitja lluna es va acabar associant amb l’islam i amb molts països musulmans, que la van incorporar a les seves banderes.




4.-FILOSOFIA

En aquest apartat hem treballat una història atribuïda a Avicenna que es diu El rei que es creia una vaca. Al principi, sincerament, em va semblar una història una mica estranya, perquè no és gaire normal començar un conte dient que un rei pensa que és una vaca. Però quan l’entens bé, té més sentit del que sembla.

La història explica que un rei comença a comportar-se d’una manera molt rara. Deixa de menjar, no vol actuar com a rei i diu que en realitat és una vaca. A més, demana que el sacrifiquin, com si fos un animal. Tothom al palau està molt preocupat, perquè ningú sap com ajudar-lo. Els metges intenten curar-lo, però no ho aconsegueixen, perquè el rei no escolta ningú.

Aleshores apareix Avicenna, que era un savi i metge molt important. El que fa ell és bastant intel·ligent, perquè no li diu directament al rei que està equivocat. En comptes de dir-li “tu no ets una vaca”, decideix seguir la seva corrent. Li diu que, si realment és una vaca, encara està massa prim per ser sacrificat i que primer ha de menjar per engreixar-se.

Això fa que el rei accepti menjar. I, a poc a poc, mentre va recuperant forces, també va recuperant el cap. Al final s’adona que no és una vaca, sinó que és el rei, i torna a ser ell mateix.

Després d’estar gairebé una hora barallant-me amb la IA perquè fes un còmic al meu gust sobre el rei vaca, he aconseguit això:




Feu clic aquí per veure el còmic complet

 A vegades, quan una persona està malament, no necessita que li diguin tota l’estona que s’equivoca. Potser necessita que algú l’escolti, que tingui paciència i que intenti entendre què li passa.


5.-ECONOMIA

QUI ÉS ABRAHAM CRESQUES I QUI APORTO AL COMERÇ?

Abraham Cresques va ser un cartògraf jueu mallorquí del segle XIV. Va néixer a Mallorca aproximadament l’any 1325 i és conegut sobretot per haver creat, juntament amb el seu fill Jafudà Cresques, l’Atles Català, cap a l’any 1375.

Aquest atles és un dels mapes més importants de l’edat mitjana, perquè mostrava moltes zones del món conegut en aquella època i servia per ajudar navegants i comerciants. Abraham Cresques treballava fent mapes i instruments relacionats amb la navegació, una feina molt valuosa en un moment en què viatjar pel mar era complicat i perillós.

Va morir aproximadament l’any 1387. Encara avui se’l recorda com un dels cartògrafs més importants de la història de Mallorca i de l’edat mitjana.

Aquest ès Abraham:


Aquí esta la seva aportació al comerç:


 En aquell temps, els mapes eren molt importants per al comerç. Els comerciants necessitaven saber per on anar, quins ports existien i quines rutes eren més segures per comprar i vendre productes.

Avui en dia, si ens perdem, obrim el mòbil i posem el GPS. Fins i tot li podem dir a Siri: “porta’m a tal lloc”, i ja està. Però a l’edat mitjana no podien dir: “Siri, porta’m per la ruta més ràpida cap a Àsia”. Si no tenien un bon mapa, podien perdre’s pel mar o arribar a un lloc equivocat.

Per això, la feina d’Abraham Cresques era molt important.


6.-SOCIETAT

La societat d’Al-Àndalus era molt diversa perquè hi convivien musulmans, cristians i jueus, però no tots tenien el mateix poder ni vivia igual. Hi havia grups amb molta importància i altres amb menys drets.

1. Califa o emir
Era la persona que governava. Tenia el poder polític, militar i religiós. Manava sobre el territori i prenia les decisions més importants.

2. Aristocràcia àrab
Eren les famílies àrabs més riques i poderoses. Tenien bones terres, diners i càrrecs importants al govern o a l’exèrcit.

3. Berbers
Eren musulmans del nord d’Àfrica. Van participar en la conquesta d’Al-Àndalus, però normalment tenien menys poder que els àrabs.

4. Muladins
Eren cristians que es van convertir a l’islam. Amb el temps van adoptar la religió, la llengua i moltes costums musulmanes.

5. Jueus i mossàrabs
Els jueus conservaven la seva religió i molts treballaven en el comerç, la medicina o l’artesania. Els mossàrabs eren cristians que vivien en territori musulmà. Podien mantenir la seva religió, però havien de pagar impostos especials.

6. Pagesos, artesans i comerciants
Eren la major part de la població. Els pagesos treballaven al camp, els artesans feien objectes i els comerciants venien productes als mercats.

7. Esclaus
Eren el grup amb menys llibertat. Treballaven per altres persones i no tenien els mateixos drets que la resta. Sovint feien feines domèstiques, agrícoles o de servei.

Com que jo no tinc grup i no he pogut fer la piràmide a mà, he fet servir el meu esclau IA perquè faci una piràmide al meu gust sobre la societat d’Al-Àndalus.

Ha quedat així;


Treballant la piràmide d’Al-Àndalus, m’ha entrat curiositat per veure com seria la piràmide de la nostra societat. I el meu esclau IA m’ha dibuixat una cosa així:



La piràmide actual no representa la societat per religió o origen. Avui en dia es representaria més aviat pel nivell econòmic, la feina, els estudis i les oportunitats.


7.-CULTURA

En aquest apartat de cultura parlaré del Seguici Popular de Tarragona, perquè és una de les tradicions més importants de la ciutat. El Seguici surt sobretot per les festes de Santa Tecla i està format per gegants, bèsties, balls, músics i altres elements populars.

Un dels elements més coneguts són els Gegants Moros de Tarragona. Van ser construïts l’any 1851 per l’escultor Bernat Verderol. Els gegants actuals són una còpia feta l’any 1985, perquè els originals eren molt antics i delicats. Representen uns personatges d’estil morisc o oriental, amb roba molt elegant i decorada. El gegant porta un vestit blau i l’escut de la ciutat, i la geganta porta un vestit verdós i un ram de flors.



També és molt interessant el Ball de Turcs i Cavallets. Aquest ball representa una lluita simbòlica entre dos bàndols: els turcs i els cristians. Els cavallets són unes figures que els balladors porten al cos, com si anessin muntats a cavall. En el ball també apareixen espases, escuts i personatges relacionats amb l’època medieval, com el rei Jaume I.



Això es pot relacionar amb Al-Àndalus, perquè durant molts segles una part de la península Ibèrica va estar governada pels musulmans. A la cultura popular han quedat moltes representacions de moros i cristians, encara que no siguin una explicació exacta de la història. Més aviat són una manera festiva de recordar aquell passat medieval.

Una curiositat és que moltes festes de moros i cristians no només parlen de guerra, sinó també de memòria, tradició i identitat dels pobles. Els Gegants Moros i el Ball de Turcs i Cavallets ens mostren com la història d’Al-Àndalus i del món musulmà ha deixat una petjada en les festes populars.

Aprofitant que parlem del Seguici de Santa Tecla, m’ha sorprès molt una cosa que m’han explicat els meus avis. Em van dir que a Galícia havien vist una ermita dedicada a Santa Tecla. Em va semblar curiós perquè Tarragona i Galícia estan molt lluny, però comparteixen la mateixa santa.


8.- ART

Bo Cesc, sembla que això arriba al final. L’últim apartat és el d’art. És voluntari, però em sembla el més entretingut. Calia buscar una resta musulmana a la Catedral de Tarragona i, voilà, aquí la tenim:

El mihrab de la Catedral de Tarragona



Un arc de ferradura fet d’alabastre blanc, amb decoració vegetal i una inscripció en àrab. No és una peça originària de Tarragona, sinó que es considera que procedeix de Medina Azahara, una ciutat-palau situada prop de Còrdova i construïda pel califa Abd-ar-Rahman III.

La inscripció de l’arc diu: “La benedicció de Déu i el seu favor sobre el servent de Déu, Abd-ar-Rahman, el Príncep dels Creients”. Aquesta inscripció és important perquè confirma que la peça podria estar relacionada amb Abd-ar-Rahman III.

No se sap del tot segur si va arribar directament de Medina Azahara a Tarragona o si abans va passar per Tortosa. Alguns estudis diuen que potser va estar primer a l’antiga mesquita de Tortosa i que després va arribar a la Catedral de Tarragona.

Durant molt de temps, aquest arc va estar situat al claustre de la Catedral de Tarragona, però actualment es conserva al Museu Diocesà de Tarragona.


9.- REINA MORA

La Reina Mora era Abdelazia, una princesa musulmana de la llegenda de Siurana, un poble de la província de Tarragona. Segons la llegenda, era la filla del valí o governador musulmà de Siurana. En aquella època, Siurana va ser un dels últims llocs musulmans de Catalunya.

Quan les tropes cristianes van conquerir la fortalesa, Abdelazia no va voler ser capturada. Per això, va pujar al seu cavall blanc i es va llançar per un penya-segat. La llegenda diu que el cavall va intentar frenar en l’últim moment i va deixar marcada la seva ferradura a la roca. Aquest lloc es coneix com el Salt de la Reina Mora.


I aquí estic jo, de petit, al Salt de la Reina Mora, buscant el seu esperit sense saber gaire bé la història que hi havia darrere. El que tampoc sabia és que, anys més tard, aquesta foto em serviria per fer un treball de classe.

Siurana va ser una de les primeres excursions que vaig fer amb el meu avi quan va venir de visita. Per això aquesta imatge és especial per a mi, perquè no només em recorda una llegenda, sinó també un moment molt bonic amb ell.


Comentarios

  1. ostres no sabia això de la condecoració militar ....com has sabut això ? tu han dit , ho has trobat........i la imatge de les banderes és de collita pròpia o l'has trobat a imatges? si ho has fet tu ho has de posar per que es vegi si hi ha hagut més iniciativa que un còpia i pega

    ResponderEliminar
  2. visca els avis !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! si escolta'ls i aprendràs més que amb mi. això en pots estar segur.
    i ara investiga ja que Santa Tecla no era d'aquí era de més lluny que galícia però per l'altra banda a veure si ho descobreixes

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

No hi ha CESC 2.0

No hi ha Cesc