Anem, Venim, Marxem

 1.NOTÍCIA

2. SOM MÉS NOIS O MÉS NOIES?

A casa som tres homes i una dona, així que si algú em pregunta, jo diria que la meva ciutat està plena d’homes. Però... diuen el mateix les estadístiques? 

A Catalunya, l’any 1986, hi havia més dones que homes: exactament 2.927.889 homes i 3.050.749 dones.

He triat aquest any perquè, en aquella època, la meva mare era un nadó.

Un dels motius pels quals hi ha més dones que homes no és perquè neixin més dones, ja que en realitat neixen més homes, sinó perquè les dones es cuiden més i viuen més anys.

El mateix passa al municipi de Tarragona: les dones guanyen. No com a casa meva!

Aquell any hi havia 66.666 homes, ni que fóssim diables, i 69.830 dones.

He triat l’any 2020, no perquè arribés el coronavirus, sinó perquè aquell any va arribar el meu germà.

Al meu poble guanyem nosaltres! L’any 2012, l’any que vaig néixer, hi havia 3.642 homes i 3.476 dones. Jo a tot això li trobo una explicació: a la Virgen del camino hi ha una base militar de l’Exèrcit de l’Aire, que és on treballa el meu pare. Entre els militars hi ha més homes que dones, i això pot ser la raó d’aquesta diferència.

3. INDEX DE NATALITAT

Neixen una mica més de nens (105–107 per cada 100 nenes)

Per què?

Perquè la natura és molt sabia i busca l'equilibri. Encara que en època de crisi i escassetat neixen més nenes que nens perquè els embrions nenes són més forts i utilitzen menys recursos. Neixen més nens perquè la natura sap que moren més a la edat adulta per les guerres i els seus hàbits que solen ser més perillosos que els de les nenes.

També es creu que el cromosona x que és el dels nens és més ràpid i fecunada abans de l'òvul.

4. MORTALITAT INFANTIL

Què és la mortalitat infantil?

La mortalitat infantil és quan moren nens i nenes que tenen menys de cinc anys. És una dada molt important perquè ens diu si els infants d’un país estan ben cuidats. La xifra de mortalitat ens mostra com de bon sistema de salut tenen, si la gent té diners i menjar suficient, i si tothom pot accedir a coses bàsiques com metges, aigua potable i vacunes.

Causes principals de la mortalitat infantil

Es deuen principalment a causes prevenibles o tractables. Una daquestes causes és:

• La manca daccés a atenció mèdica bàsica: això passa quan alguns nadons i infants petits no poden anar al metge o al centre de salut quan ho necessiten. Pot ser perquè és molt lluny, perquè costa diners que la família no té, perquè falten medicines o metjes, o perquè tarden molt a atendre’ls.

Reflexió

Els països i continents més pobres tenen un índex de mortalitat més alt. Això té sentit perquè la major part de les causes de mortalitat infantil es poden prevenir amb diners. Els països més rics tenen accés a aigua potable, aliments, medicines, vacunes, millor atenció dels parts.
És una pena ja que depèn de la sort que tinguis per néixer en un país ric tindràs més possibilitats de viure.

5. I ELS GRANS?

Hola Cesc, 
Ara toca parlar dels avis, que importants són. Jo em sento molt afortunat perquè tinc els meus quatre avis, als quals els queden dècades per viure per arribar als cent anys, i també tinc 3 besàvies, però n’he conegut 6. Quantes lliçons aprenem d’ells i quants capricis ens donen, almenys els meus.
Cal cuidar-los molt. 

Jo milloraria molt els serveis sanitaris i les ajudes, que no haguessin d’esperar per anar al metge, que hi hagués moltes residències per als que estan sols o no els poden cuidar a casa, i centres de dia perquè passin la tarda acompanyats.
També milloraria les rampes, posaria ascensors a tots els edificis, i bancs cada poc perquè puguin sortir a passejar amb la tranquil·litat de poder-se asseure a descansar.
I no podem oblidar una cosa molt important: la solitud. No deixaria que se sentissin sols. Promouria moltes mesures per lluitar contra la solitud, organitzaria activitats entre joves i gent gran, perquè els grans expliquin històries i els joves els ensenyin tecnologia.

Ara, centrant-nos en dades i sabent ja quants homes i dones neixen, parlarem de quants homes i dones centenaris hi ha.

Com era d’esperar, les dones guanyen als homes; ja hem estudiat que les dones tenen més esperança de vida i es cuiden més. A Espanya millorem una mica, però encara les continuem veient de lluny. Quant les hem de copiar!

VIDES CENTENARIES

Em crida molt l’atenció pensar que els meus besavis van viure la Guerra Civil. Així que he triat un tros de text, de Luisa Rey, que diu:

Quan la guerra va esclatar faltaven només 15 dies per al casament. Però la guerra va esguerrar els plans i del xicot no en va saber res durant tres anys. El van donar per mort. “Coses de la guerra”, conclou ella.

Com pots passar de casar-te a no saber res d’una persona?

6. L'ENTREVISTA

Aquestes festes de Nadal he aprofitat el meu viatge a Lleó per entrevistar la meva àvia. He triat la meva àvia Cristina perquè és l’única de qui no he conegut els pares i, així, a través de l’entrevista, podria conèixer una mica d’ells.

La meva àvia Cristina és la mare de la meva mare, té 62 anys i està desitjant fer-ne 65 per jubilar-se i poder venir a veure’m més sovint, tot i que em diu que, alhora, li fa una mica de vertigen.
A l’entrevista, la meva àvia em va explicar que va néixer a Lleó. Els seus pares eren Leonides, que era de Villanueva de la Tercia, i David, que era de Mieres, a Astúries.

La seva mare va començar a treballar des de molt petita: amb 10 anys ja treballava en una casa. M’explicava la meva àvia que, per fregar els plats, s’havia de posar un tamboret perquè no arribava a la pica. Però quan es va casar va deixar de treballar, així que era mestressa de casa.
El seu pare era miner a Astúries, al pou María Luisa.

Els seus pares la van tenir molt grans per a l’època, perquè la seva mare tenia 38 anys i el seu pare 42, tot i que avui dia seria normal.

Vivien en un poble que es deia Trobajo del Camino, en una casa humil, però li compraven roba bona i anaven de vacances a Astúries a veure els seus oncles.

Quan era nena sempre jugava al carrer amb les seves amigues; anaven a buscar-se les unes a casa de les altres i, quan havia de tornar, la seva mare la cridava des de casa cridant: «Cristi!!!». Jugava a fet i amagar, a les mares, a botigues, a les quatre cantonades, a la Mariola, als cromos de palma (que encara guarda), a la corda…

Va estudiar a l’escola del poble, que era una escola pública. No portaven uniforme, portava un davantal, semblant al que tenim nosaltres. Hi havia classe de nens i classe de nenes, i el pati estava dividit: a l’hora del pati, els nens jugaven en un costat i les nenes en un altre. Recorda moltes mestres: la senyora Nieves, la senyora Lola, la senyora Eloina; sempre havien de posar el senyor o la senyora davant del nom.

Només recorda una entremaliadura: una vegada va treure un insuficient i va esborrar l’«in», però la van enxampar.

M’explicava que la seva primera feina va ser en un hospital amb 16 anys, que es deia Nuestra Señora de la Blanca. La seva funció era obrir la porta i agafar el telèfon.

El meu avi el va conèixer amb 18 anys, gairebé 19, en una discoteca que es deia Royal, que era en un poble que es diu Pola de Gordón, la nit de Cap d’Any. Em va explicar els nuvis que havia tingut abans, però això és un secret que queda entre nosaltres. Es van casar quan la meva àvia tenia 21 anys i el meu avi 24. L’any següent va néixer la meva mare, Saray. Van triar aquest nom perquè li va agradar al meu besavi: sempre anava a un bar on hi havia una nena molt guapa i molt simpàtica que es deia així, i quan li ho va dir a la meva àvia, a ella també li va agradar. Vuit anys més tard va néixer el meu oncle José Miguel, Pepe per a la família. Van triar el nom perquè els el va suggerir la meva besàvia, la seva mare, i els va semblar una bona idea. El seu pare, el meu avi, es diu igual.

M’explicava que no existia ni internet ni mòbil; només tenien un telèfon fix a casa, que era amb el qual trucava a les seves amigues quan ja era gran. La primera televisió que va tenir era en blanc i negre, quan tenia 12 anys, i la tenien a la cuina. Abans de comprar la televisió anava a veure-la a casa d’una amiga, perquè la seva família l’havia comprat abans.

Hi havia molt respecte per l’autoritat; als pares se’ls obeïa en tot i no se’ls qüestionava.

La va impactar molt la mort de la seva àvia Aurora perquè era petita i era l’única àvia que havia conegut. La seva àvia vivia a Astúries i, com que ells vivien a Lleó i no tenien telèfon, els va avisar la veïna, que sí que en tenia i havien trucat a casa seva. Recorda quan la veïna va anar a casa seva per explicar-ho. El seu oncle Pepe va anar a prendre cafè amb ella i es va trobar que, durant la migdiada, se n’havia anat a prendre cafè a l’altre barri.

Els moments històrics que més la van impactar van ser la mort de Franco i el cop d’estat. Recorda que se’n va assabentar a l’autobús, quan tornava de classe cap a casa.

Aquest és un resum de l’entrevista que li vaig fer la tarda que vam passar juntes, tot i que m’he adonat que podria passar mil tardes més amb ella i no acabaria de fer totes les preguntes que se m’han anat acudint.

7. Taxa de fecunditat

Definició i diferència amb la taxa de natalitat

Total de naixements de mares d’un determinat àmbit ocorreguts en un any concret, per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) d’aquest àmbit.

La principal diferència és que la taxa de natalitat calcula els naixements per cada 1.000 habitants d’un territori, tenint en compte tota la població (homes, dones, infants i gent gran) i la taxa de fecunditat el nombre de naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys).

Les  fórmules per a calcular-les

Taxa de fecunditat = (Nombre de naixements en un any/nombre de dones en edat fèrtil) x 1000

Taxa de natalitat = (Nombre de naixements en un any/població total) × 1.000

Creus que en tots els països hi ha la mateixa taxa de fecunditat?

No, com podem veure al mapa, els països de l’Àfrica subsahariana tenen la taxa de fecunditat més alta i la Xina la més baixa. La resta de països presenten una taxa mitjana o baixa, com és el cas d’Espanya

Per què només hi ha grups d'edat del 15 al 49 anys?

Es tenen en compte les dones d’entre 15 i 49 anys perquè és l’edat en què poden tenir fills. Abans i després d’aquestes edats, els naixements són molt poc freqüents.

Mira el 2024, en quina franja d'edat hi ha més fecunditat? Mira l'any del teu naixement i digues si coincideix

L’any 2024, la taxa de fecunditat més alta es va donar en la franja d’edat de 30 a 34 anys, amb 72,91 naixements per cada 1.000 dones. L’any 2012, la franja amb major taxa de natalitat va ser la mateixa edat, però aquell any van néixer 94,64 nadons per cada 1.000 dones.

A aquest ritme ens quedarem sense població.

Quina taxa és la idònia segon aquest video? per què?

Segons aquest vídeo, la taxa idònia és de 2,11. Una taxa de 1,8 ja es nota al carrer, i 1,3 pot ser un punt de no retorn. A Espanya és de 1,12; estem acabats, no hi ha retorn.

Perquè el 2,11: 

1 per reemplaçar el pare

1 per reemplaçar la mare

0,11 per compensar: les persones que moren abans d’arribar a l’edat reproductiva, les dones que no tenen fills i el desequilibri entre el naixement de nenes i nens.

Cara i creu, Qui és?

Thomas Malthus

Coincideix la seva teoria? Què va pedrir?

Ell deia que la població creixeria més ràpid que els recursos i que la falta de recursos frenaria el creixement de la població. 

Va encertar?

En part, sí. Va encertar en què ha aparegut un fre al creixement de la població, però no en els motius. No va preveure que el progrés tecnològic i la millora de l’agricultura farien que el menjar no fos un problema. En canvi, avui dia altres recursos, com l’habitatge, sí que poden frenar el creixement actual de la població.

Mirem, pensem i comentem

Veient el mapa i quan vaig a Lleó, que hi ha menys immigrants i més gent gran, això pot fer que a Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Cantabria la taxa de fecunditat sigui tan baixa.

8. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Quanta gent som a la Terra?

El que més em crida l’atenció del comptador és que no para mai, com si algú s’hagués deixat alguna cosa recolzada sobre la tecla del “més”. Sembla tan exacte que dona la sensació que qui compta naixements, morts i població no dorm mai. És una mica divertit veure com puja sense parar. Però deixant les bromes de banda, pensar que ja som més de 8.000 milions de persones impressiona bastant. 

Fes un cop d'ull i cerca l'any que va nèixer el Cesc, els teus pares, el teu

Mare meva, Cesc, doncs sí que ha crescut la població des que vas néixer. El 1964 hi havia uns 3.250 milions de persones, gairebé es triplica. El 1985, quan va néixer la meva mare, ja érem uns 4.850 milions i la pujada començava a agafar iniciació, i el 2012 ja arribàvem als 7.180 milions, quina velocitat de creixement! Perquè entre tu i la meva mare hauria augmentat uns 1.600 milions, i entre la meva mare i jo uns 2.330, tot i que els anys entre uns i altres són gairebé els mateixos.

Fórmules per calcular-la

He vist que hi ha diverses fórmules per calcular el creixement de la població i, sense adonar-me’n, ja n’estava utilitzant una quan vaig comparar l’any de naixement de la meva mare, el teu i el meu: estava calculant el creixement absolut. Segons la wikipedia, també podem parlar del creixement natural, que té en compte els naixements i les morts, i del creixement real, que a més suma la immigració i resta l’emigració. Que no només sumen i resten els vius i els morts, també sumen i resten els viatgers aventurers.

Creixement absolut

Creixement absolut = Població final − Població inicial

 Fórmula del creixement natural

Creixement natural = Taxa de natalitat − Taxa de mortalitat

 Fórmula del creixement real

Creixement real = (Taxa de natalitat − Taxa de mortalitat) + (Immigració − Emigració)

Quina epidèmia es va acabar cap el 1350? A què es va deure el descens de la mortalitat?

L’epidèmia que va afectar Europa i que es considera acabada aproximadament cap al 1350 va ser la pesta negra. Va provocar una gran mortalitat durant l’edat mitjana i va reduir molt la població europea.

Estava causada per un bacteri que es transmetia principalment a través de les puces de les rates.

 

El descens de la mortalitat, sobretot a partir de segles posteriors, es va deure principalment a:

• millores en l’alimentació i l’agricultura,

• avenços en la higiene i el sanejament,

• progressos mèdics i vacunacions,

• millors condicions de vida en general.

 Quina revolució va sorgir a Anglaterra en el segle XIX? Què millora per fer augmentar la població?

Va sorgir la Revolució Industrial, un període en què es van introduir màquines i noves formes de producció que van canviar la manera de treballar i viure.

Màquines importants

• Màquina de vapor: donava energia a fàbriques, trens i vaixells.

• Spinning Jenny: filava el cotó molt més ràpid que a mà.

• Telar mecànic: feia teixits de manera automàtica.

• Locomotora de vapor: transportava persones i mercaderies més de pressa.

Noves formes de producció

• Treball en fàbriques en lloc de fer-ho a casa.

• Producció en sèrie, fent molts productes iguals.

La població va millorar, com ja vam dir a l’apartat anterior, sobretot per:

• l’alimentació gràcies als avenços agrícoles,

• la higiene i el sanejament de les ciutats,

• la medicina i les vacunes,

• i les condicions de vida en general.

 

Guadeix d'aquesta pàgina i explica'm que t'ha impressionat més.

El que més m’ha cridat l’atenció, a més de saber quan moriré i que segons on viatgi potser moriré abans, és veure com el comptador de població de population.io i el comptador de població mundial van cadascun a la seva bola. Sembla que un compti la població fantasma. Sort que són càlculs estimats i cadascú estima a la seva manera, perquè si no aniria amb por per casa pensant que la meva família i jo no estem sols.

9. Densitat de la poblció 

1.- VEIENT  LA IMATGE SABRIES FER-NE UNA DEFINICIÓ ?

Quantitat de persones dividides en una superfície determinada.

2.- QUINA CREUS QUE ÉS LA CIUTAT MÉS DENSAMENT POBLADA  AQUÍ A CATALUNYA? 

L’Hospitalet de Llobregat  i no només és la ciutat més densament poblada de Catalunya, sinó també una de les més densament poblades d’Europa.  És una població de rècord,  23.561 hab/km2

3.-  SI VOLGUÉS QUE NO EM TROBESSIN MAI, A QUIN CONTINENT M'AMAGARIA ?

On m’amagaria… el meu cap està dividit: una part aniria directament cap a Àsia, perquè trobar-me seria com buscar una agulla en un paller. Però l’altra part es pregunta: si hagués de buscar-me, on aniria? Doncs a Àsia. Així que, després de les meves investigacions, he decidit que m’amagaria en un poble anomenat Cracòvia, a Oceania, que no és Europa.

4.-QUINES DEUEN  SER LES COMARQUES MÉS DENSAMENT POBLADES I MENYS ?

Més poblades

• Barcelonès

• Baix Llobregat

• Vallès Occidental

• Maresme

Menys poblades

• Pallars Sobirà

• Alta Ribagorça

• Pallars Jussà

• Solsonès i Alt Pirineu i Aran

5.- EL MODEL "OU FERRAT"

Sembla que la població es distribueix com si fos un ou ferrat, com podem veure. Però per què?

Els factors físics que més atrauen la població són:

• el relleu
• el clima. 

Els factors humans són:

•  l’ocupació 
• les zones on hi ha més feina. 
• zones que estan millor comunicades

Normalment hi ha més feina a les zones amb més indústria i més turisme. A Espanya, els climes més suaus, la indústria i el turisme es troben sobretot a la costa. La zona del centre també té molt comerç i està molt ben comunicada.

6.- I SI CALCULEM LA DENSITAT DELS NOSTRES BARRIS?

El barri amb més densitat de població és l’Eixample Nord i el que en té menys és Llevant.

7.- I SI BUSQUEM UNA IMATGE DE TORREFORTA I UNA ALTRA DE LLEVANT ?

Torreforta                                               Llevant

A Torreforta hi ha blocs d’edificis on hi viu més gent i hi ha menys espai lliure entre ells. A Llevant es veuen més cases, estan més separades i hi ha més espais verds. La densitat de població de Torreforta sembla ser més gran que la de Llevant.